No són funcionaris, són mercenaris. [Ara o Mai nº3]

No són funcionaris, són mercenaris

Des de que el govern de Rajoy anunciés les darreres retallades on, entre altres coses, se’ls retallava el sou als funcionaris llevant-los així la paga dels Nadals les protestes s’han anant succeint.  Gràcies aquestes protestes, on ara sí, els funcionaris han començat a aparèixer, s’han ressuscitat certs fantasmes que semblaven ja superats sobretot en l’àmbit de la protesta que ve del 15M. La policia ha acudit el bloc a les manifestacions front al Congrés dels Diputats a Madrid o en les manifestacions convocades per CCOO-UGT ací a València, en el que ha sigut una ofensiva per tornar a legitimar la funció de la policia als ulls de la gent que cada volta més s’enfrontava als cossos repressius.

És trist veure com un sector de la protesta, sobretot aquell encapçalat per la classe mitja, ha vist en aquestes petites protestes on la policia ha estat pressent una llum d’esperança i canvi. Un gest tan absurd donat per ordre directa per la delegació de govern, com el llevar-se els cascs per part de la policia antidisturbis de Madrid (que dies abans havia estat apallissant a miners i solidaris) va ser rebut a les xarxes socials, així com a comunicats i notícies de la premsa com el pas definitiu que la protesta o la revolució havien de donar per tal de triomfar, és més, durant els dies posteriors a la manifestació del 19J es va assenyalar que la policia a les seues pancartes duia consignes com “Somos la policia del pueblo” o “No hay policia para tanto chorizo”.

La policia del poble

És curiós, si més no, que la policia ara faja tanta insistència en que ells son part del poble o que estan per garantir les llibertats ciutadanes. És curiós també, que fagen tanta insistència en insistir que el 90% del seu treball no és el d’apallissar a la gent. Però cal recordar que la policia no és una institució neutral, que estiga defensat unes lleis neutrals. Com tota institució aquesta està travessada per unes contradiccions de classe, ja que vivim en un món basat en l’explotació i la dominació d’una classe front a una altra i on les desigualtats s’institucionalitzen, és a dir, la classe dominant es dota d’estructures que aconsegueixen que es mantinga en el poder i amb aquest objectiu es generen lleis, jutjats, presons i policia.

La policia, per tant, no és del poble, ni està per a garantir més que la pau social que la burgesia tant anhela, una pau social que puga seguir mantenint un odre on els de dalt segueixen vivint acosta dels de baix. En el moment que es donem compte que un canvi real i revolucionari només pot vindre de la mà de la subversió de les seues lleis, de la presa del control de les nostres vides i que per això és necessari desobeir i fer-los fora, la policia apareix per reprimir i és més, la seua funció és la de dia a dia anat desactivant i eliminant a tots aquells que pertorben la pau social.

Donar una volta pels nostres carrers pot servir-nos per veure el vertader paper de la policia que no és, ni molt menys, el d’ajudar a les avies a creuar carrers. Una societat on la classe treballadora esdevé mercaderia i on una part d’aquesta directament es queda exclosa del mercat laboral i es té que buscar la vida per mitjans que estan en la il·legalitat, el conflicte social sempre està latent i no només ens referim al conflicte social clarament polític, sinó també al purament social a aquell que es materialitza en gent sense casa que ocupa per a viure o en gent es dedica als tripijocs per guanyar un poc de diners. En les metròpolis del segle XXI cada cop una part més gran de la població es veu exclosa de l’espectacle del capitalisme i aquesta s’amuntona a les perifèries, la funció de la policia és que la cosa no acabe en batibull. Identificacions, controls, detencions, desallotjaments, eixe i no altre és el dia a dia de la policia, aquestes són les funcions d’una institució que materialitza el monopoli de la violència i que mitjançant aquesta segueix imposant un sistema que cada volta ens ofega més.

“Policia, únete, a ti también te roban”

No tots estem, ni podem estar, pel mateix. Malauradament el món no es tan simple com per a dividir-se en un 1% malvat i un 99% que està pel canvi, a la nostra societat existeixen sectors de la població que els ve de perles la corrupció, la reforma laboral, el racisme, el masclisme, etc. I no van a voler un canvi per estar dintre d’eixe suposat 99% ja que els convé viure en el món al qual vivim, i del que tenim que ser conscients és que el Poder i els que estan amb els interessos d’aquest estan en guerra amb nosaltres; reducció del dret a vaga, reforma del codi penal, presons, explotació i xantatge laboral, etc. I el seu braç armat és la policia.

Cal posar les coses on toquen, els maderos són perfectament conscients de que els retallen els sous o de que amb els seus impostos s’ha finançat la corrupció política a València, però van a seguir fent el seu treball. Són mercenaris venuts al millor postor i que un dia surten de manifestació pel que els han retallat el sou no és una ruptura amb el règim, ni res per l’estil, sinó una protesta corporativista per mantindre els seus sous i seguir fent el seu treball (la tortura, el control social, les batudes policials racistes, la violència estatal, l’execució dels desnonaments i la guerra brutal contra la dissidència.)

Per què sinó la policia local desallotja a famílies gitanes en el Cabanyal? Què passa, que ningú que recolza les reivindicacions del SUP no veu a la policia corrent per Colón darrere d’un grup de venedors ambulants diàriament? Per què la gent va obviar en la ocupació de Canal 9 les amenaces de la policia amb entrar sinó tornaven al treball? Eixe i no altre és el paper de la policia a les societats capitalistes, i mai van a estar del nostre costat com a Policia, ja que la pobresa i la il·legalitat que aquesta suposa és el seu negoci, si de veritat estan al costat del poble que deixen de fer-ho.

És curiós veure la insistència quasi malalta de moltes persones en les protestes per generar bon rotllo amb la policia, per intentar aconseguir a la desesperada un petit gest amable entre tanta hòstia i tensió amb ells. És tanta l’obsessió que inclús un grup de policies amb banderes d’Espanya que semblen més una desfilada de camises negres que una manifestació són acollits com el pas definitiu cap a un futur emancipat amb banquers, policies i polítics simpàtics. Però no es veu a aquesta mateixa gent en Barona, Cabanyal, Velluters o Sant Marcel·lí dirigint-se amb la mateixa energia a les milers de persones aturades, als que treballen en negre, a la gent jove, a les treballadores del sexe, a les persones immigrants, etc. No es veu tant insistència per intentar que treballadors de sectors estratègics es declaren en vaga com poden ser els transports, no es veu tant insistència per dirigir-se, en definitiva, als vertaders explotats i pàries d’aquest sistema.

Sembla que la policia només és dolenta quan t’apallissen a tu, i de fet només en el moment que ho estan fent. Però quan aplegues a casa i la vida segueix; quan els desposseïts noten la presència i l’assetjament policial als seus barris, quan per la teua pell et detenen i et deporten, quan et tiren de ta casa per no poder pagar-la, quan la teua única forma de sobreviure passa per la il·legalitat, a les hores, com tot això no afecta a la classe mitjana ciutadanista i de bo, a ningú no li molesta. Però aquelles que sí que estem per un canvi real, aquelles que sabem que aquesta situació és insostenible, no podem acceptar a la policia en les nostres files fins que deserten i demanen perdó públicament per haver-hi servit als interessos del Poder.

Policies, el pitjor no és la seua actitud, és la seua existència.

Ni els volem, ni els necessitem

Dissolució dels cossos repressius

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: